Xavier Daufí és llicenciat en Geografia i Història (Secció Història de l'Art) per la Universitat de Barcelona, doctor en Història de l'Art per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor superior de Guitarra pel Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Des del 2004 és acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. La seva producció científica comença amb l'estudi de l'oratori a Catalunya durant el segle xviii i primers anys del xix, amb la tesi doctoral «Estudi dels oratoris de Francesc Queralt (1740-1825). Fonaments de la història de l'oratori a Catalunya al segle xviii» (2001), i posteriorment s'ha diversificat centrant-se en diverses i variades temàtiques: ha publicat llibres sobre Schubert i la sonata; ha realitzat, juntament amb Marta Muñoz i Alícia Daufí, la transcripció i edició d'unes danses tradicionals de Castelló de la Plana; ha estat curador de l'edició i estudi de les traduccions sobre temes musicals d'Antoni Febrer i Cardona; ha dedicat un volum a la transcripció i edició de música catalana dels segles xvii i xviii (Josep Gaz); s'ha centrat en la investigació de tractats musicals catalans; s'ha interessat per la pedagogia musical al segle xviii i, entre diversos altres temes, s'ha dedicat a la iconografia musical amb un article en què s'analitza alguns dibuixos de Manuel Tramulles. És professor titular d'ensenyament secundari i, des de 2001, és professor associat de musicologia de la UAB, on ha impartit diverses assignatures a les llicenciatures i graus de Musicologia i d'Història de l'Art.