El Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dins de la col·lecció Derecho Animal, ha publicat el treball Primates: protección, bienestar y derechos, obra del jurista Joan Brull, màster en Dret Animal i Societat per la UAB. El text, basat en el treball de final de màster de l’autor, pretén ser una reflexió crítica sobre la instrumentalització estètica de primats en el món de l’entreteniment. Brull reflexiona sobre el marc legal de protecció i benestar animal actual mentre acull la proposta del tractament dels primats com a subjectes de dret.

Segons Brull, des que els humans tenim ús de raó ens hem servit dels animals i n’hem abusat per a una infinitat d’utilitats, moltes de ben conegudes però, tot i que històricament acceptades, no necessàriament justes. Dins d’aquesta llarga llista de beneficis, trobem éssers amb sentiments com a base generalment aprovada de la nostra dieta, vestimenta, oci o serveis. Els emprem per a tota mena de suposades necessitats humanes. Juntament amb aquest panorama antropocentrista, que pregona la supremacia de l’ésser humà i avala un domini absolut sobre tot allò que l’envolta, l’obra explora com la ciència referma les necessitats etològiques dels animals —éssers que estimen, pateixen, tenen por, s’entristeixen, creen vincles… L’autor creu que la seva funció ecològica no és satisfer els humans i insta a abanderar el seu propi valor intrínsec com a éssers dotats de sensibilitat, creditors de protecció legal, proveïts de dignitat i legítims subjectes de drets. Referma els avenços científics que haurien de guiar el seu reconeixement moral i rebutja la seva cosificació en els nostres ordenaments jurídics per reconèixer els animals com a subjectes, no pas objectes, de dret. Malgrat que l’obra se centra en l’ús de primats en el món de l’entreteniment, adverteix de no caure en l’especisme i començar un canvi de paradigma des de l’empatia envers la comunitat d’iguals, els primats, per establir unes bases de rebuig a tota mena d’explotació animal.

Primates: protección, bienestar y derechos reobre el debat sobre les eines jurídiques existents contra el tràfic il·legal d’espècies protegides, demana més coratge i determinació en un corpus legal amb mancances i revela la insuficiència de recursos destinats als operadors que intervenen en la protecció animal. Una visió general de l’obra que podria descansar sobre la màxima de Gandhi: «Com més indefensa és una criatura, més dret té a ser protegida per l’home contra la crueltat de l’home».

Gustavo F. de Baggis, doctor en Dret per la UAB i professor de la Universitat Nacional de Cuyo (Argentina), en el pròleg del llibre destaca el potencial de Brull com a «efector» jurídic. De Baggis apunta que la formació jurídica i el coneixement teoricopràctic sobre els primats doten l’autor de competència per entendre casos de maltractament animal i promoure canvis substancials en el tractament de primats en l’entreteniment.

Disponibilitat

Primates: protección, bienestar y derechos ha estat publicat en format paper i digital i està disponible a les llibreries i plataformes de venda en línia, com Unebook o Google Play.

Els llibres de l’edició 2022 dels Premis Literaris de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona es van presentar el dimecres 14 de desembre, a les 18 h, a la llibreria Èfora de Cerdanyola del Vallès (passeig de Cordelles, 18, 08290).

Els guanyadors es van donar a conèixer el mes de maig passat en l’acte de lliurament de premis que es va celebrar a la UAB. El XXVIII Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» va recaure en Francesc Puigpelat per l’obra L'estiu que vam jugar a ser Hercule Poirot; el XXVII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» va ser per a Pep Cortès Vila pel recull Pedra, paraula i ànima; i el XIII Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert» va anar a parar a Anna Pallejà Franquet pel relat Tres missatges per oblidar-te.

A l’acte hi van assistir Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola del Vallès, Rosa Maria Sebastián, vicerectora d’Innovació i de Projectes Estratègics de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Pep Cortès, autor del llibre Pedra, paraula i ànima.

L’esdeveniment va ser conduït per l'escriptor i periodista Martí Gironell i va incloure la presentació de les bases de la convocatòria dels Premis Literaris 2023.

Els dies 14 i 15 de setembre la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va participar en les jornades de formació i innovació per a professionals de l'edició, organitzades per la Unión de Editoriales Universitarias Espanyolas (UNE), a la Universitat Francisco de Vitoria. La formació va estar centrada en el funcionament de les plataformes Open Journal Systems (OJS) i Open Monograph Press (OMP) i va anar a càrrec de Marc Bria i Jordi Lacruz, membres de la Unitat de Revistes Digitals del Servei de Publicacions de la UAB.

Marc Bria, enginyer d'informàtica de sistemes, i Jordi Lacruz Casado, llicenciat en Filologia Hispànica, van arrencar les jornades el dia 15 desvetllant què és, què fa i com funciona PKP (Public Knowledge Project) i quin és el context, governança, dinàmiques i desenvolupaments de les plataformes OJS, OMP i OPS, els seus fluxos de treball, usuaris/rols, plugins, themes, cron, mailing i polítiques, a través de casos pràctics i en viu.

Es va explicar com es treballa en comunitat, en el cas de les traduccions, versions, fòrums, github, llistes de correu, sprints i conferències, i com usar els mòduls i plugins després de mostrar-ne els tipus, la seva instal·lació i els més recomanats.

El dia 16, els professionals de l'edició assistents es van endinsar en l'Open Monograph Press (OMP) amb el mateix objectiu i van conèixer els canvis respecte de l'OJS: fluxos de treball, themes, traduccions, polítiques i mòduls, també a través d'un recorregut en viu per l'eina.

Les presentacions i els vídeos de les jornades es poden consultar i descarregar als enllaços següents:

Presentacions:
- Dia 1: Open Journal Systems (OJS)
- Dia 2: Open Monograph Press (OMP)

Vídeos de les sessions:
- Dia 1: Open Journal Systems (OJS)
- Dia 2: Open Monograph Press (OMP)

Font: UNE (12 de setembre de 2022). La UNE celebra unes jornades de formació i innovació per a professionals de l'edició. https://www.une.es/la-une-celebra-unas-jornadas-de-formacion-e-innovacion-para-profesionales-de-la-edicion

Hector Sala, professor del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va presentar l'Anuari d'Emprenedoria, Economia i Innovació Social 2021 a la cerimònia dels premis Eines, celebrada el 9 de novembre al teatre Can Gomà de Mollet del Vallès. Aquests guardons són atorgats anualment per la Càtedra d'Emprenedoria i Innovació Social, adscrita al Centre d'Estudis i de Recerca en Emprenedoria i Innovació Social (CREIS). El CREIS va iniciar la seva activitat el juliol de 2019 amb la voluntat d’aproximar-se millor al coneixement de l'emprenedoria i la innovació social, obtenir dades i analitzar aquest fenomen en profunditat a partir d'un equip interdisciplinari d'investigadors/es. El centre és un dels pilars bàsics d'un projecte més ampli, l'Espai Innova en Emprenedoria Social (eines), i està adscrit al Departament d'Empresa (Facultat d'Economia i Empresa) de la UAB.

El dimecres 18 de gener, a les 18 h, es presentarà l’última novetat de la col·lecció Memoria Artium: El Grand Tour de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852). Viatges i afició col·leccionista a la llum d’Europa, obra de Francesc Miralpeix Vilamala, i coeditada per les universitats UAB, UB, UdG, UdL, UPC i URV, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu del Disseny de Barcelona.

En l'acte intervindran Joaquim Nadal i Farreras, conseller de Recerca i Universitats; Mila Arcarons i Oferil, gerent del Consell Comarcal del Garraf; Teresa Llorens i Carbonell, consellera de Patrimoni al Consell Comarcal del Garraf; Oriol Pi de Cabanyes, escriptor; i Francesc Miralpeix Vilamala, doctor en història de l'art per la Universitat de Girona i l'autor del llibre.

La presentació se celebrarà al restaurant El Dinou (carrer del Comerç, 2. 1r. 08800 Vilanova i la Geltrú), amb confirmació d'assistència prèvia.

L’escriptora osonenca Gemma Romeu Puntí participarà a la primera edició del festival literari Berga Negra. El certamen, que omple un buit a la Catalunya central, pretén retre homenatge a la novel·la negra en català amb la celebració de dotze taules rodones, el dissabte 12 de novembre, a la llibreria Sense Paraules (plaça Viladomat, 22. 08600 Berga).

Romeu serà una de les ponents convidades a la Taula de la Catalunya Central al món, que tindrà lloc a les 16 h. L’autora parlarà de la seva obra Silenci al fiord, guanyadora del XXVII Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» de 2021, convocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. L’assistència al festival, amb un aforament aproximat de setanta espectadors, és lliure i gratuïta i els autors participants signaran exemplars dels seus llibres, que estaran a la venda.

El dilluns 20 de febrer, Johari Gautier presentarà el seu llibre África: cambio climático y resiliencia. Retos y oportunidades ante el calentamiento global a Barcelona, a les 19 h, al Centre Cívic La Sedeta (c/ Sicília, 321. 08025 Barcelona).

L’acte, que és gratuït i obert a tots els públics, l’organitza la llibreria La Ploma i hi participaran Ester Riera, llibretera; Jean Bosco Botsho, president de l’Associació Africana i Catalana de Cooperació (Africat), i Johari Gautier, autor del llibre.

La revista científica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Anuario Lope de Vega. Texto, literatura, cultura publica al seu darrer número l’article «La francesa Laura. El hallazgo de una nueva comedia del Lope de Vega último», d’Álvaro Cuéllar i Germán Vega, de les universitats de Viena i Valladolid, respectivament. Els investigadors, que dirigeixen el projecte Estilometría aplicada al teatro del Siglo de Oro (ETSO), han descobert, amb l’ajut de la intel·ligència artificial, que la comèdia La francesa Laura, fins ara anònima, és obra del dramaturg Lope de Vega.  

L’obra pertany al vast fons de manuscrits teatrals de la Biblioteca Nacional de España (BNE) i ha estat detectada a través de la transcripció automàtica de textos i de la seva posterior comparació amb altres obres de 350 dramaturgs de l’època daurada de la literatura espanyola. A més de l’aplicació de l’anàlisi informàtica, Cuéllar i Vega han confirmat els resultats mitjançant l’estudi de la versificació i l’ortologia de l’obra. En la recerca ha participat el grup d’investigació de la UAB Prolope, dedicat a l’estudi de l’obra de Lope de Vega i la literatura de la seva època i que edita la revista Anuario Lope de Vega. Texto, literatura, cultura. 

El manuscrit digitalitzat de La francesa Laura es pot consultar en línia a la pàgina web del BNE, i l’article en accés obert «La francesa Laura. El hallazgo de una nueva comedia del Lope de Vega último», a la pàgina web de la revista.

Papers és una publicació fundada pel Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l'any 1972; és la degana de les revistes catalanes de sociologia i una de les primeres a tot Espanya.

Amb motiu del seu 50è aniversari, la revista va celebrar la taula rodona «Les revistes científiques a la UAB: dificultats i reptes de futur davant del canvi accelerat», el 22 de novembre passat, a la sala de juntes de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia.

Al col·loqui hi van participar editors de les següents revistes de la Universitat: Athenea Digital, Quaderns de Psicologia, Enseñanza de las Ciencias, Bellaterra Journal of Teaching and Learning Language & Literature, Anàlisi, Documents d'Anàlisi Geogràfica, Mitologías Hoy i Papers, així com del Servei de Publicacions de la UAB, encarregat d’allotjar i publicar el seu contingut en línia.

La taula rodona es va centrar a discutir quins són els frens i desafiaments principals als quals s'enfronten les revistes científiques de la UAB davant de l'escenari en què es troba la publicació en accés obert en l'àmbit internacional. El finançament, la indexació als rànquings o els estàndards de qualitat de les publicacions científiques són algunes de les qüestions que es van tractar.

Foto: Felipe Corredor

La Factoria de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha creat un vídeo promocional del llibre La comunicación y sus cambios. De los orígenes al móvil, del catedràtic emèrit de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Miquel de Moragas Spà.

El tràiler resumeix en menys de dos minuts les principals aportacions de l’obra per als seus lectors potencials, de la mà del mateix autor, al voltant de la qüestió fonamental que planteja: la incidència de les matèries expressives de la comunicació en el pensament humà, en la cultura, en l’educació i en la democràcia.

La comunicación y sus cambios. De los orígenes al móvil proposa una interpretació de les funcions socials de la comunicació des de l'òptica de les transformacions (no només les tecnològiques) que s'han anat succeint al llarg de la història, i es pregunta fins a quin punt i de quina manera la transformació en els instruments utilitzats per comunicar-nos influeix en el pensament humà, en la cultura, en l'organització social i en la democràcia. El volum s’ha publicat a la col·lecció Aldea Global, editada conjuntament per la UAB, la UPF, la Universitat Jaume I i la Universitat de València, i que compta amb el segell CEA-APQ de qualitat en l’edició acadèmica, atorgat conjuntament per l’ANECA, la FECYT i la UNE.