Pep Cortès i Martí Gironell
«L'estiu que vam jugar a ser Hercule Poirot» (novel·la), «Pedra, paraula i ànima» (poesia) i «Tres missatges per oblidar-te» (narrativa breu) han estat editades pel Servei de Publicacions de la UAB i s'han presentat el 14 de desembre a la llibreria Èfora de Cerdanyola del Vallès.
Llibre
marta

El Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dins de la col·lecció Derecho Animal, ha publicat el treball Primates: protección, bienestar y derechos, obra del jurista Joan Brull, màster en Dret Animal i Societat per la UAB. El text, basat en el treball de final de màster de l’autor, pretén ser una reflexió crítica sobre la instrumentalització estètica de primats en el món de l’entreteniment. Brull reflexiona sobre el marc legal de protecció i benestar animal actual mentre acull la proposta del tractament dels primats com a subjectes de dret.

Segons Brull, des que els humans tenim ús de raó ens hem servit dels animals i n’hem abusat per a una infinitat d’utilitats, moltes de ben conegudes però, tot i que històricament acceptades, no necessàriament justes. Dins d’aquesta llarga llista de beneficis, trobem éssers amb sentiments com a base generalment aprovada de la nostra dieta, vestimenta, oci o serveis. Els emprem per a tota mena de suposades necessitats humanes. Juntament amb aquest panorama antropocentrista, que pregona la supremacia de l’ésser humà i avala un domini absolut sobre tot allò que l’envolta, l’obra explora com la ciència referma les necessitats etològiques dels animals —éssers que estimen, pateixen, tenen por, s’entristeixen, creen vincles… L’autor creu que la seva funció ecològica no és satisfer els humans i insta a abanderar el seu propi valor intrínsec com a éssers dotats de sensibilitat, creditors de protecció legal, proveïts de dignitat i legítims subjectes de drets. Referma els avenços científics que haurien de guiar el seu reconeixement moral i rebutja la seva cosificació en els nostres ordenaments jurídics per reconèixer els animals com a subjectes, no pas objectes, de dret. Malgrat que l’obra se centra en l’ús de primats en el món de l’entreteniment, adverteix de no caure en l’especisme i començar un canvi de paradigma des de l’empatia envers la comunitat d’iguals, els primats, per establir unes bases de rebuig a tota mena d’explotació animal.

Primates: protección, bienestar y derechos reobre el debat sobre les eines jurídiques existents contra el tràfic il·legal d’espècies protegides, demana més coratge i determinació en un corpus legal amb mancances i revela la insuficiència de recursos destinats als operadors que intervenen en la protecció animal. Una visió general de l’obra que podria descansar sobre la màxima de Gandhi: «Com més indefensa és una criatura, més dret té a ser protegida per l’home contra la crueltat de l’home».

Gustavo F. de Baggis, doctor en Dret per la UAB i professor de la Universitat Nacional de Cuyo (Argentina), en el pròleg del llibre destaca el potencial de Brull com a «efector» jurídic. De Baggis apunta que la formació jurídica i el coneixement teoricopràctic sobre els primats doten l’autor de competència per entendre casos de maltractament animal i promoure canvis substancials en el tractament de primats en l’entreteniment.

Disponibilitat

Primates: protección, bienestar y derechos ha estat publicat en format paper i digital i està disponible a les llibreries i plataformes de venda en línia, com Unebook o Google Play.

Contar Cuba en el nuevo milenio
webmaster

El Servei de Publicacions de la UAB ha publicat el llibre Contar Cuba en el nuevo milenio, obra de Chiara Bolognese, professora de Literatura Hispanoamericana de la Universitat La Sapienza de Roma.

Bolognese proposa un acostament a la realitat de l'illa a través de l'anàlisi de la producció d'alguns autors fonamentals del panorama actual. En les seves pàgines ens endinsem en el món marginal d'Ena Lucía Portela i de Ronaldo Menéndez, que retraten aquest univers de diferents formes: el primer, enfonsant-nos en la violència més terrible; la segona, deixant també un petit espai per a una actitud més festiva. Així mateix, descobrim la proposta de Daniel Díaz Mantilla, amb el seu món utòpic en decadència que convida al viatge físic i existencial.

El desplaçament, somiat o realitzat, a la recerca d'una condició de vida millor és també una de les constants d'Ahmel Echevarría, mentre que la meditació sobre la pertinença a diferents mons i cultures ocupa les pàgines d'Orlando Luis Pardo Llaç. Per la seva banda, Jorge Enrique Lage ens porta a conèixer un món habitat per personatges estrafolaris que poden ser cubans o no i que es mouen en espais violents i abjectes.

Aquests autors ens brinden diferents idees sobre la pertinença, la migració, la violència i la marginalitat. El fil que ho uneix tot és la voluntat de pintar un món en ensulsiada. Les seves pàgines ens ajuden a comprendre una mica més la realitat en la qual vivim, ja que la reflexió no sols concerneix Cuba, sinó també qualsevol espai i qualsevol ciutadà del segle XXI.

El llibre ha estat editat pel Servei de Publicacions de la UAB, en format paper i electrònic, i està disponible a la plataforma Unebook.

Etiquetes

Pep Cortès i Martí Gironell
marta

Els llibres de l’edició 2022 dels Premis Literaris de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona es van presentar el dimecres 14 de desembre, a les 18 h, a la llibreria Èfora de Cerdanyola del Vallès (passeig de Cordelles, 18, 08290).

Els guanyadors es van donar a conèixer el mes de maig passat en l’acte de lliurament de premis que es va celebrar a la UAB. El XXVIII Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» va recaure en Francesc Puigpelat per l’obra L'estiu que vam jugar a ser Hercule Poirot; el XXVII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» va ser per a Pep Cortès Vila pel recull Pedra, paraula i ànima; i el XIII Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert» va anar a parar a Anna Pallejà Franquet pel relat Tres missatges per oblidar-te.

A l’acte hi van assistir Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola del Vallès, Rosa Maria Sebastián, vicerectora d’Innovació i de Projectes Estratègics de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Pep Cortès, autor del llibre Pedra, paraula i ànima.

L’esdeveniment va ser conduït per l'escriptor i periodista Martí Gironell i va incloure la presentació de les bases de la convocatòria dels Premis Literaris 2023.

coberta mercat de l'art 2021
marta

L’obra Mercat de l'art, col·leccionisme i museus 2021 és la materialització de les ponències presentades a l’onzena jornada sobre el col·leccionisme i el mercat de l’art a Catalunya, celebra el 8 d’octubre de 2021 al Palau Maricel de Sitges. Aquest seminari científic té la finalitat d’esdevenir un indret d’intercanvi d’informacions i de debat entre persones/sectors afins a una problemàtica àmplia (universitaris, professionals dels museus, antiquaris, galeristes, marxants, experts, restauradors, col·leccionistes i afeccionats en general), però també un episodi significatiu de recerca i d’augment del coneixement.

Els editors de l’obra, Ignasi Domènech i Bonaventura Bassegoda, apunten que aquest nou volum, juntament amb els deu que el precedeixen, conforma «el corpus d’informacions actualitzades més complet que tenim al país sobre el col·leccionisme d’art en relació amb el mercat i els museus».

L’obra ha estat publicada pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona en format digital d’accés obert.

Etiquetes

premis eines 2022
marta

Hector Sala, professor del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va presentar l'Anuari d'Emprenedoria, Economia i Innovació Social 2021 a la cerimònia dels premis Eines, celebrada el 9 de novembre al teatre Can Gomà de Mollet del Vallès. Aquests guardons són atorgats anualment per la Càtedra d'Emprenedoria i Innovació Social, adscrita al Centre d'Estudis i de Recerca en Emprenedoria i Innovació Social (CREIS). El CREIS va iniciar la seva activitat el juliol de 2019 amb la voluntat d’aproximar-se millor al coneixement de l'emprenedoria i la innovació social, obtenir dades i analitzar aquest fenomen en profunditat a partir d'un equip interdisciplinari d'investigadors/es. El centre és un dels pilars bàsics d'un projecte més ampli, l'Espai Innova en Emprenedoria Social (eines), i està adscrit al Departament d'Empresa (Facultat d'Economia i Empresa) de la UAB.

Il·lustració coberta
marta

El dimecres 18 de gener, a les 18 h, es presentarà l’última novetat de la col·lecció Memoria Artium: El Grand Tour de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852). Viatges i afició col·leccionista a la llum d’Europa, obra de Francesc Miralpeix Vilamala, i coeditada per les universitats UAB, UB, UdG, UdL, UPC i URV, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu del Disseny de Barcelona.

En l'acte intervindran Joaquim Nadal i Farreras, conseller de Recerca i Universitats; Mila Arcarons i Oferil, gerent del Consell Comarcal del Garraf; Teresa Llorens i Carbonell, consellera de Patrimoni al Consell Comarcal del Garraf; Oriol Pi de Cabanyes, escriptor; i Francesc Miralpeix Vilamala, doctor en història de l'art per la Universitat de Girona i l'autor del llibre.

La presentació se celebrarà al restaurant El Dinou (carrer del Comerç, 2. 1r. 08800 Vilanova i la Geltrú), amb confirmació d'assistència prèvia.

Etiquetes

Johari Gautier
marta

El dilluns 20 de febrer, Johari Gautier presentarà el seu llibre África: cambio climático y resiliencia. Retos y oportunidades ante el calentamiento global a Barcelona, a les 19 h, al Centre Cívic La Sedeta (c/ Sicília, 321. 08025 Barcelona).

L’acte, que és gratuït i obert a tots els públics, l’organitza la llibreria La Ploma i hi participaran Ester Riera, llibretera; Jean Bosco Botsho, president de l’Associació Africana i Catalana de Cooperació (Africat), i Johari Gautier, autor del llibre.

Johari Gautier
webmaster

El Servei de Publicacions de la UAB, dins de la col·lecció «El espejo y la lámpara», ha publicat l'assaig África: cambio climático y resiliencia. Retos y oportunidades ante el calentamiento global, obra del periodista, escriptor i investigador Johari Gautier. El text relata com l'Àfrica s'ha convertit en la «primera gran víctima» de l'escalfament global, malgrat ser el continent que menys contribueix a provocar-lo en termes absoluts. El llibre va ser presentat virtualment a l'abril, amb la col·laboració d'AmicsUAB, i al juny a Casa Àfrica.

Segons explica Gautier, si Ernest Hemingway tornés al Kilimanjaro, a Tanzània, «molt difícilment es trobaria amb les neus eternes» que donen títol al seu relat, perquè s'estima que es s'ha reduït més d'un 85% en els últims cinquanta anys. No és un cas aïllat: el cicle de l'aigua s'ha vist greument alterat en el continent, de manera que, en algunes parts, l'aigua ja no arriba quan ha d'arribar i, en unes altres, les inundacions se succeeixen a un ritme vertiginós. Segons altres exemples explicats per Gautier, el llac Txad ha perdut el 90% de la seva superfície i això afecta milions de persones que viuen de la pesca i els cultius; la pluja a Somàlia ja no arriba a temps per evitar que els cultius s'arruïnin... La fam i els desplaçaments de població es converteixen en conseqüències del canvi climàtic a l'Àfrica.

Tot això es produeix en un continent que és el responsable del 3,8% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Segons Gautier, «comparat amb les emissions de la Xina, els Estats Units i Europa (respectivament 23%, 19% i 13%), el pes del continent africà és absolutament irrellevant». No obstant això, és el més vulnerable a causa de factors com «la seva exposició a l'augment del nivell de la mar, les pluges torrencials, les sequeres i els conflictes i, sobretot, les estructures precàries dels seus sistemes sanitaris i els pressupostos especials per a la mitigació dels efectes del canvi climàtic».

A més dels efectes del canvi climàtic al continent, Gautier reflexiona sobre les vies que existeixen per sobreposar-se a aquests escenaris dramàtics. Segons explica, el futur de l'Àfrica depèn inevitablement d'invertir en energies renovables i enfortir un nou lideratge verd. Segons l'autor, davant la vulnerabilitat del territori, «la resiliència s'esbossa com a imperatiu. És la norma. El denominador comú». Destaca projectes tan ambiciosos com la creació d'una gran muralla verda al Sahel que contingui la desertització. I subratlla que, en les successives cimeres climàtiques, l'Àfrica ha estat «un dels actors més destacables en la cerca d'un nou acord encara que la seva visibilitat no hagi estat proporcional a l'esforç produït».

L'últim capítol del llibre se centra en l'impacte de la pandèmia de COVID-19 a l'Àfrica. Com explica Gautier, «es va arribar a vaticinar un caos immediat i sense precedents i, no obstant això, el continent ha resultat ser un exemple positiu de la importància de prendre mesures ràpides de distanciament per contenir les xifres de contagis i morts». Els països africans van adoptar mesures estrictes de control amb més promptitud que països com Espanya o els Estats Units i van aconseguir posar «un fre considerable a la propagació del virus en la primera etapa». No obstant això, el llibre adverteix també que la COVID-19 «actua com un accelerador dels mals ja ocasionats pel canvi climàtic», com la inseguretat alimentària, incrementada a causa dels efectes econòmics de la pandèmia.

El llibre està prologat pel periodista i president de Reporters sense Fronteres Alfonso Armada, que enumera alguns dels problemes socials, polítics i mediambientals que s'entrecreuen en la crisi climàtica africana: «Les relacions entre la Xina i el continent més jove, el gran interrogant de l'aigua, els reptes de l'agricultura, la pressió demogràfica i la sagnia de l'emigració, la muralla verda del Sahel i les energies renovables, i el que la pandèmia està suposant per a aquesta geografia política i humana de la qual en gran manera depèn el futur de la humanitat».

Debats sobre el llibre

África: cambio climático y resiliencia, que ha estat publicat en format paper i digital, va ser presentat oficialment en un debat virtual el 25 d'abril organitzat en col·laboració amb l'associació AmicsUAB i moderat pel professor Daniel Rico, director de la col·lecció «El espejo y la lámpara», que va emfatitzar que el llibre reflecteix «la solitud de l'Àfrica» en la lluita contra el canvi climàtic. En aquest sentit, Gautier reivindicà l'esforç diplomàtic dels països africans, sense el qual, «els Estats Units, la Xina o Rússia no s'haurien assegut a negociar». Chema Caballero, coautor del blog «Àfrica no és un país» va parlar de la importància d'aplicar «solucions africanes als problemes que planteja el canvi climàtic», com, per exemple, «recuperar formes tradicionals de cultiu». Va elogiar la presa de consciència de les noves generacions contra el neocolonialisme, però va advertir també que molta gent a l'Àfrica, «si pogués, viuria d'una altra manera, més semblant a la nostra». En contrapartida, Victoria Reyes, professora de recerca ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, va afirmar que a Europa hauríem de plantejar-nos «viure d'una manera que permeti també viure els altres» i va alertar que els efectes del canvi climàtic a l'Àfrica estan relacionats amb «vulnerabilitats preexistents» a causa de les relacions històriques del continent amb les potències colonials occidentals. Cavaller i Gautier van tancar el debat parlant del paper ambivalent que juga actualment la Xina com a «font d'oportunitats que ve amb el propòsit real de construir» i, alhora, com a potència que també «vol treure profit del continent».

Així mateix, el 7 de juny es va fer una segona presentació virtual del llibre, en el marc d'una activitat organitzada per la Fundació Biodiversitat i Casa Àfrica, en la qual es van analitzar els diferents obstacles i reptes mediambientals pròxims als quals ha de fer front el continent, així com els seus efectes i conseqüències en l'àmbit socioeconòmic, de la mà de diferents periodistes experts, com Aurora Moreno, guanyadora de l'edició 2020 del Premi d'Assaig Casa Àfrica, Alfonso Armada i Pepe Naranjo.

Expert en Àfrica i la seva història

El llibre és fruit de la recerca de Johari Gautier Carmona (París, 1979) sobre l'impacte de l'escalfament global en la vida i geografia del continent africà. Gautier té quinze anys d'experiència escrivint i investigant sobre el continent africà. Ha col·laborat amb Casa Àfrica i amb publicacions com El País-Planeta Futuro, FronteraD, Afribuku i altres revistes especialitzades en Àfrica i afrodescendencia. Després de diversos viatges i recerques, va publicar Cuentos históricos del pueblo africano (Almuzara, 2010), que recullen la història desconeguda del continent abans del període de la colonització, i la novel·la Del sueño y sus pesadillas (Atmósfera Literaria, 2015), on es reflecteixen les causes profundes de la immigració senegalesa cap a Espanya.

Johari Gautier
marta

Johari Gautier, autor d'África: cambio climático y resiliencia. Retos y oportunidades ante el calentamiento global, parla sobre el canvi climàtic i la resiliència ecològica del continent africà al seu últim article publicat al web Ctxt. L'autor assenyala que, malgrat els seus baixos nivells de contaminació, el continent negre està molt més compromès amb la transició ecològica que molts altres territoris lligats als seus vells patrons de producció industrial.

Podeu consultar el text a l'enllaç següent: https://ctxt.es/es/20220701/Firmas/40114/africa-crisis-ecosocial-cambio-climatico-transicion-eco-johari-gautier-carmona.htm

marta

La Factoria de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha creat un vídeo promocional del llibre La comunicación y sus cambios. De los orígenes al móvil, del catedràtic emèrit de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Miquel de Moragas Spà.

El tràiler resumeix en menys de dos minuts les principals aportacions de l’obra per als seus lectors potencials, de la mà del mateix autor, al voltant de la qüestió fonamental que planteja: la incidència de les matèries expressives de la comunicació en el pensament humà, en la cultura, en l’educació i en la democràcia.

La comunicación y sus cambios. De los orígenes al móvil proposa una interpretació de les funcions socials de la comunicació des de l'òptica de les transformacions (no només les tecnològiques) que s'han anat succeint al llarg de la història, i es pregunta fins a quin punt i de quina manera la transformació en els instruments utilitzats per comunicar-nos influeix en el pensament humà, en la cultura, en l'organització social i en la democràcia. El volum s’ha publicat a la col·lecció Aldea Global, editada conjuntament per la UAB, la UPF, la Universitat Jaume I i la Universitat de València, i que compta amb el segell CEA-APQ de qualitat en l’edició acadèmica, atorgat conjuntament per l’ANECA, la FECYT i la UNE.